El perfil nord de la Boleta Foradada es presenta intimidant com el mascaró d’una nau de pedra preparada per salpar en qualsevol moment. La fissura que li dóna aquesta silueta característica s’intueix excepcional i és per on transcorre la fabulosa Anglada-Cerdà. Compendi d’escalada, amb una primera part en lliure atlètic de gran bellesa i un…
Diuen de la CADE que és la gran clàssica de la Paret de les Bagasses i certament reuneix totes les característiques perquè hagi estat la via més repetida de la paret durant dècades: llarga, de grau moderat, pràcticament equipada i relativament poc compromesa. L’escalada esdevé del franca i engrescadora, sempre amb bona presa, tot i…
Sens dubte, per l’escalador d’esperit clàssic la Wild Planet és la via de la paret. Central, arrogant i tremendament lògica, serpenteja pel mig de la Roca dels Arcs esquivant estratègicament els extraploms que li van barrant el pas. Tot i tenir un parell de tirades amb passos d’artificial es tracta d’una escalada bàsicament en lliure,…
La característica fissura en forma d’arc del Ganivet de Diables és una línia que indubtablement ha estat dissenyada per ser escalada, i la Reina-Sànchez segueix fil per randa la lògica que marca la característica cicatriu, per enfilar-se fins al capdamunt del Ganivet de Diables. La via és senzillament preciosa, d’escalada franca i respectuosament restaurada per…
Just a l’esquerra de la Putes Mosques s’eleva l’Amitades Pelirrojas, magnífica via esportiva de quatre tirades perfectament combinable amb la seva veïna i que ens dóna com a resultat una jornada de vuit tirades on el 6a és el grau dominant. Pel que fa a l’Amitades, només comentar que totes les tirades són bones, mantingudes…
Els termes atlètic i continuïtat prenen tot el seu sentit en aquesta fabulosa via, amb un conglomerat de gra gros que ens ofereix totes les preses que podem desitjar per progressar per aquesta descarada línia, guanyant el Cilindre pel seu vessant més arrogant. De dificultat bastant homogènia, amb cap pas especialment més difícil que la…
Apropar-se a Canalda esdevé un exercici de gust refinat que ens assegura una impressió profunda. La seva peculiar verticalitat es diferencia d’aquella a que estem acostumats i es torna única; una verticalitat forjada a base de panxes i llavis sobredimensionats que conformen secrets camins on la línia recta no existeix, i sí la intuïció. La…
Paral·lela a la Haus-Estrems però resseguint l’altre banda de la llastra s’eleva la desafiant Santacana-Farrera-Balbastro, que combinada amb la Serrano-Araguz conformen una de les escalades de fissura ampla més al·lucinants de Montserrat, 100 metres de fissura sense treva ni concessions. Física,contundent i obligada es tracta d’una escalada que ens demanarà el millor de nosaltres mateixos….
La cordada formada pels germans Estrems i en Jordi Casasayes (Haus) van deixar petja a l’escalada montserratina de la postguerra; rutes potents i atrevides que tenen el seu màxim exponent en la contundent Haus-Estrems de la Mòmia, sens dubte la via més clàssica (amb permís de la Normal) i d’una lògica més aclaparadora d’aquest altiu…
El voluminós i arrodonit Montgròs ens ofereix la seva millor versió a la rabassuda vessant est, encarada a la canal del Migdia, cor salvatge de Montserrat, on encara és possible passejar pel bosc original entre alzines i teixos. La Griviola Bella és la ruta natural per ascendir aquest vessant; una petita obra d’art que resseguint…
Absolutament deliciosa, Tomàquets d’Amagatotis ens descobreix el camí més lògic al cim de La Palleta i de pas gaudir d’una de les millors roques del migjorn montserratí. Restaurada amb parabolts, la via conté alguns trams lleugerament exposats, que es veuen compensats per l’exquisidesa del seu impecable rocam. En definitiva, una escalada excitant que demana solvència…
Aquesta via fou considerada una proesa tècnica de l’època, oberta per la cordada formada per en J.M. Anglada i el seu cosí F. Guillamon, atacaren sense manies el gran sostre que conforma el morro d’aquesta singular agulla cercant la major longitud. Quan ens hi enfrontem descobrim un tram acrobàtic com pocs, amb el no res…
Des de la seva obertura l’any 1971 la Punsola ha esdevingut un dels traçats més populars del Massís i la gran clàssica del Cavall Bernat. La via segueix al peu de la lletra l’aresta nord-est, primer per amables rampes, que poc a poc donen pas a un terreny vertical i fins i tot lleugerament desplomat…
D‘una elegància indiscutible, la Mas-Brullet, ha esdevingut amb tot mereixement una de les línies més clàssiques del Massís. Aquí la finura montserratina cedeix el pas a l’escalada més atlètica, on les fissures i els diedres prenen tot el protagonisme. A més del mitificat primer llarg, cada tirada ens regala moments inoblidables que fan d’aquesta una…
Escalada combinada, amb passos acrobàtics i un traçat sensacional, 50 anys després de la seva obertura l’Anglada-Guillamon del Cavall continua essent un bon repte. Resseguint l’evident cicatriu del vessant est del Cavall, els quatre primers llargs ens regalen passatges del tot variats i d’una bellesa indiscutible. Quan la fissura es difumina definitivament és hora de…
Contundent i aclaparador el vessant nord dels Frares Encantats hipnotitza amb la seva vertiginosa verticalitat i, alhora, fa volar la imaginació, projectant nous reptes i encenent desitjos. L’aresta GAM, oberta per una de les generacions més insignes del Grup d’Alta Muntanya és tota una declaració de principis. Guanyant el Bisbe pel seu vessant més arrogant,…
La CADE de l’Agulla del Centenar és una d’aquelles vies d’una lògica aclaparadora, on el concepte escalar pren tot el seu significat metre el grau perd sentit. Es tracta de 200 metres de fissura que no donen treva, on haurem de desplegar tot el nostre savoir fair per sortir airosos, envoltats en tot moment de…
El Serrat del Moro és sinònim d’esperons impossibles, fissures i fractures, constatació fefaent d’una geologia canviant i implacable; terreny de joc ineludible amb algunes de les línies més clàssiques i de més renom de Montserrat. La Casas-Chani, juntament amb la Mas-Brullet, són les més recorregudes de la zona. Buscant l’escalada més lògica, la Casas-Chani va…
Encara avui, més de 50 anys després de ser oberta, l’Aresta Brucs de la Vespa, representa un repte gens menyspreable. Via de categoria, curta però intensa, no ens donarà treva fins al darrer metre. Si la volem escalar haurem de donar la talla i estar disposats a assumir l’exposició, sobretot al primer llarg, difícil de…
L‘Agulla Gran del Pas del Príncep s’eleva contundent i vertical, oferint-nos a la seva assolellada vessant sud una de les vies històriques de Montserrat: la GEDE de l’Agulla Gran, oberta l’any 1956, amb una primera tirada de sisè grau emblemàtica, que ha restat com una lliçó d’exposició, de la més genuïna finura montserratina i de…
Diuen que al pot petit hi ha la bona confitura i l’Agulla del Frare de Baix, una de les més humils de Montserrat, amaga el que sens dubte és un dels quarts més deliciosos del massís. Divertidament acrobàtic i amb un ambient excepcional, no podem fer altra cosa que treure’ns el barret una vegada i…
Hi ha llargs que costen d’oblidar, no per difícils, sinó perquè mentre els fem senzillament ens sentim genials. El tercer llarg de la Pornostar és d’aquesta categoria, on només hi cal el violinista per posar-hi música o les cheerleaders per seguir animant. Franges horitzontals de franques preses, continuïtat i grau amable. Si a això li…
La Integral Puerta de la Roca és un d’aquells itineraris que per excepcionals s’han d’assaborir amb calma, degustant cada una de les tirades, desvetllant cada un dels moviments que ens permetran navegar amb naturalitat per aquests deliciosos murs d’aspres còdols i bons forats.
Com si d’una pastilla de brou es tractes, “La Dama de los Vientos” és un concentrat d’escalada: diedre, fissura, flanqueig, artificial, xemeneia i placa en tant sols 80 metres. La via no dóna treva fins que sortim per dalt, essent mantinguda i molt espectacular, acompanyada del solitari ambient del Montroig, els voltors i fotogènics tons…
La privilegiada orientació d’aquest vessant del Pollegó Est converteix les vies d’aquesta zona en un bon destí pels mesos més freds. “Son de la Llarga” és la més assequible de les opcions que tenim en aquest pany de paret. Resseguint al peu de la lletra una de les fissures més evidents del sector, ens ofereix…
La Prenyada és una de les quatre grans de Sant Benet -juntament amb l’Elefant, La Mòmia i La Panxa del Bisbe- i probablement una de les agulles amb geometria més complexa i variada de Montserrat. Amb un vessant nord amb rutes tant exquisides com “L’Esperó Màgic” o la “Cerdà-Pokorski” hi destaca pel vessant contrari la…
Com diu en A.G. Picazo al seu llibre “uno de los más preciosos itinerarios de Sant Benet, así que no tiene este mágico nombre en Vano”. Deliciosa via, envoltada de les agulles més contundents de Sant Benet, vertical i exigent, assegurada de tal manera que la següent expansió mai està massa aprop, farcida de còdols…
La muralla nord de la Serra del Cadí, any rere any castigada implacablement pels cicles naturals, que esmicolen les esveltes parets com si fossin terrossos de sucre, amaga bones perles només aptes per paladars aventurers. La roca del Cadí té mala fama i a l’Anglada-Cerdà podem fer un tastet d’aquest injuriat rocam. La via, d’una…